L’antic poble de Sant Gervasi de Cassoles es formà a l'entorn de l’ermita de Sant Gervasi (segle VII o VIII). L’origen, però, és força desconegut, encara que es pensa que Cassoles ve de cases i soles, ja que no hi havia un nucli urbà sinó cases disperses. En un terreny abrupte i pobre, amb torrents i 35 turons, al segle XV constava probablement de set cases disperses. L’edifici dibuixat per Delamare podria ser una d’aquestes masies. L’any 1729 es convertí en municipi independent, però continuà estant molt despoblat. És a començament del segle XIX quan es comença a desenvolupar un poble al voltant de l’església. I amb el creixement de la població és construí una nova església al lloc de l’anterior, aquesta vegada sota l’advocació de la Mare de Déu de la Bonanova. El 1897 el municipi s’agregà a Barcelona.