Comunitat 360º
Avui, resulta impossible pensar els museus sense establir relacions i aliances amb els seus entorns més immediats, amb diferents nivells i intensitats. La funció social del museu implica, doncs, entendre la convivència amb el context social i cultural en el qual habita la institució. Un veïnatge que convida al museu i a la comunitat a interpel·lar-se mútuament.
El projecte Comunitat 360º busca la connexió del museu amb el seu territori de proximitat entès com un radi de 360 graus, construint un mapa d’aliances progressiu amb els Centres Cívics, els casals de barri i altres espais de participació ciutadana, tenint com a horitzó la construcció del projecte d’ampliació del Nou Museu 2029 i dels reptes i possibilitats que aquesta també suposa. Per poder detectar, construir i consolidar vincles entre el MNAC i el seu entorn és indispensable generar i dinamitzar espais d'escolta i proposició que permetin la possibilitat de crear relacions sòlides i recíproques entre totes les parts.
Comunitat 360º parteix d’unes preguntes d’activació: i si el museu fos una llar? Com el museu pot ser un espai de refugi? Com podem crear espais de familiaritat? Aquest espai d’intercanvi ha de ser una oportunitat per dotar d’un sentit comunitari la institució: la seva col·lecció, el seu edifici, els recursos dels quals disposa, el personal tècnic que treballa en ell i qualsevol altre aspecte que la conformi. Un museu capaç de posar-se al servei del seu veïnat, a la vegada que es veu afectat per la multiplicitat de mirades que l’interpel·len. Un museu-llar.
Tenint com a horitzó l'ampliació del MNAC prevista pel 2029, sorgeix la necessitat de continuar treballant en aquest desbordament del museu per seguir generant col·laboracions i treball comunitari amb el territori. Aquesta visió de futur, permet fer un salt qualitatiu i quantitatiu. Per una banda, adoptant una mirada de 360º sobre el territori i incorporant nous barris com la Zona Franca, el Raval, Sants, Sant Antoni i el Gornal, a més de Poble Sec i la Marina. Per una altra, crear una xarxa d’aliances sostenible i sostinguda en el temps amb la qual seguir pensant i creant el museu d’avui i el de demà.
El MNAC des de fa uns anys ha incorporat aquesta línia de treball en diferents direccions. Amb L’Obrador (2021-actualitat) s’han teixit aliances comunitàries amb diferents entitats i col·lectius dels barris del Poble-sec i la Marina, els seus dos barris més propers; des del 2019 es treballa específicament la perspectiva LGTBIQ+ creant col·laboracions amb artistes, activistes i professionals; s’han portat a terme diferents iniciatives vinculades als centres educatius i a l’accés a la cultura als col·lectius més vulnerables; i actualment, s’està explorant la capacitat de l’art en els processos de salut i benestar. Un conjunt d’accions, projectes i programes a través dels quals el museu s’ha anat expandint en els últims anys.
Un projecte amb la mediació de Juan Pedro Diotaiuti Pares i Helena Muñoz Villena.
Projecte col·laboració amb el C.C. Sortidor i els usuaris del CRI Creu de Molers (Sant Joan de Déu Serveis Socials)
Si el museu fos una llar, la cuina seria un centre important. Museu i cuina poden ser espais de trobada social i familiar, llocs d’escolta i transmissió de memòries. També en la pràctica culinària, el cuiner juga amb ingredients, mesures i textures de la mateixa manera que el pintor juga amb pigments i efectes.
Aquest any, el MNAC s’alia amb el programa “A Taula!” del Centre Cívic El Sortidor, un cicle dedicat a explorar la gastronomia, els hàbits saludables i les memòries culinàries amb una perspectiva social, històrica i intercultural, i amb els usuaris del CRI Creu de Molers de Sant Joan de Déu Serveis Socials, reivindicant els drets de les persones en situació de sense llar.
Durant aquest procés, ens plantejarem si el museu pot ser un espai de familiaritat i si a les seves sales s’hi poden cuinar vincles entre persones diverses, establint un diàleg constant entre arts visuals i gastronomia. El projecte, adreçat a aquest col·lectiu, estarà dinamitzat amb tallers de memòries culinàries, de pràctica artística (fotografia, dibuix, ceràmica o teixit) i l’exploració de la col·lecció del museu, sobretot dels seus elements culinaris.
De forma paral·lela, aquests usuaris seran els encarregats d’impartir una sèrie de tallers de cuina al C.C. Sortidor, oberts al públic, on compartiran les seves històries, receptes i experiències, que us convidem a descobrir. Per a més informació sobre els tallers amb els usuaris de Creu de Molers i inscripcions, consulteu aquest enllaç.
Totes les finestres possibles
Procés intergeneracional de creació a través dels titelles i el teatre d’ombres guit per la cia. La Bayka en el qual ha participat un grup d’infants, voluntariat i personal educatiu del projecte Aprenem Compartint, realitzat a l’Escola Cal Maiol de Barcelona.
El procés ha estat coordinat conjuntament amb el Secretariat de Sants Hostafranc i La Bordeta i el Festival IF Barcelona.
Memòries lúdiques
L’entitat Amics de la Fotografia del CC Casa del Rellotge ha realitzat una recerca al voltant dels espais de joc i els jocs que es jugaven al barri des de mitjans del segle XX. A través de la selecció d’una sèrie de fotografies històriques de diferents arxius i fotografies amateurs i familiars, així com l’exercici de fotografiar aquells espais d’avui en dia, el projecte mostra l’ús lúdic de l'espai públic ahir i avui.
Un procés acompanyat conjuntament amb el CC Casa del Rellotge.
La Marina juga!
Procés intergeneracional que té per objectiu compartir els jocs entre infants i gent gran del barri. En els tallers participen un grup de gent gran i un grup d’infants del projecte Imagina’t que jugaran i compartiran jocs, els quals estaran recollits en un glossari il·lustrat.
Un procés coordinat conjuntament amb el CC Casa del Rellotge, el Pla Comunitari de la Marina i el Servei de Dinamització Imagina’t.