L'església de Sant Romà de les Bons va ser consagrada el 23 de gener de 1164. Al voltant d’aquesta data s’estableix la cronologia de les seves pintures murals romàniques i, per extensió, la dels conjunts que estilísticament s’hi relacionen: Sant Miquel d’Engolasters (que també es conserven al Museu Nacional), Anyós i Santa Coloma d’Andorra. Aquest darrer és el conjunt més complex de tots i el que dóna nom a una personalitat artística força homogènia, que defineix el grup andorrà de l’anomenat Mestre de Santa Coloma.

El Museu Nacional conserva el que ha pervingut de l’apostolat amb la Mare de Déu del mur cilíndric de l’absis i el fragment inferior del Crist en Majestat que presidia la volta de l’absis. S’hi reconeixen sant Pere amb les claus, Maria amb el calze i sant Andreu portant una creu, a l’esquerra de la finestra central, i sant Pau i sant Jaume que aguanten rotlles amb les mans velades, a la dreta de la mateixa finestra. A l’interior de l’església es conserven encara algunes restes de decoració a la part baixa de l’altar que simulen un teixit.