En quin grau una imatge està determinada pel lloc que la va veure néixer? Potser les imatges teixeixen vincles inseparables o experiències més intenses amb els llocs on es van produir? Quin sentit prenen els espais antigament sagrats en la nostra contemporaneïtat? Quin tipus d’anacronismes es generen quan som desbordats per gestos, formes i actes en aparença immemorials?

Aquest projecte expositiu amplia i resignifica Son, una intervenció d’Oriol Vilapuig que va tenir lloc el 2020 a les sales del romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya i que plantejava des del present noves formes d’interrogar el passat per sostenir una relació amb el temps més plural i complexa. Aquest treball dona visibilitat a uns relleus dels segles XI i XII esculpits en diverses piques de pedra específiques de les Valls d’Àneu, que es troben actualment a les esglésies romàniques d’aquest territori.

#oriolvilapuig